Avui us presento una web que s'ha creat fa poc. En aquesta web podeu trobar videos sobre un paio que treballa per la companyia d'aigües de barcelona. Aquest paio va sentir uns sorolls extranys a dintre de les cloaques de barcelona, i a grabat uns quants videos, per poder demostrar el que ell va sentir. Us ho podeu creure o no. Però almenys, és bastant curiós.
Aquesta és la web: http://personal.ignarus.com/loop328/index.asp?cod=3 . Fins i tot us podeu posar en contacte amb aquest paio.

A veure què us sembla? és un metro? una rata? o més aviat és un muntatge? no ho sé. Per si de cas, quan us senteu en el vàter VIGILEU!!!

( amb aquest post, ja podriem fer el programa de coses paranormals dels diumenges a CUATRO, jaja)

Plou i no fa sol, les bruixes no sé si es pentinen. Hauriem de penjar del coll, l'inventor/a del paraigües ( qui sàpiga qui va ser l'inventor/a, que ho digui, necessito saber-ho!!!). Quin invent més inútil!!, que aixequi la mà ( o el ratoli ) qui sigui capaç de dir-me com es té que utilitzar un paraigües per tal de No mullar-se? En principi té que anar a sobre el cap, però tot canvia quan el vent et ve de cara. En aquell precís moment el paraigües es transforma en l'escut del Quixot, i em preguntareu quin problema hi ha, no? Doncs n'hi ha un, NO VEUS EL QUE TENS DAVANT ( moment en què trepitges caques de gos en estat de "diarrea" a causa de l'humitat del moment). Com solucionar aquest problema? podem colocar un periscopi o sinó encara més sencill, dos forats.
Continuant amb el tema paraigües..., quina és la millor forma de portar un paraigües? Hi ha dues possibilitats. La primera i més vaga, és subjectar el paraigües amb l'ajuda dels "hombros" ( com es diu Hombros en català? espatlla?). Amb aquesta posició pots acabar amb tota l'esquena remullada. En canvi, en la segona posició, tens que subjectar el paraigües de forma convincent, sense l'ajuda de cap altra membre del cos, que no sigui la mà. Aquesta posició ens pot fer recordar a la guàrdia de la reina d'inglaterra.
I per últim, de quin material estan fet els paraigües? perque sempre es dobleguen com un xiclet. Dòna igual com el subjectis, de totes formes s'acabarà doblegan o per la part del mànec o per la part de l'esquelet del paraigües. Després també podem trobar el fabricants graciosos, que venen paraigües amb reforç a la part esqueletica del paraigües, aquest reforç és de plàstic. I que passa amb les coses que són de plàstic i un cop remullades els hi toca el sol? Doncs que es TRENQUEN.

QUIN INVENT EL PARAIGÜES!!! Qui trobi més explicacions pel paraigües, ja pot entrar a explicar-ho en els comentaris.

Com a cançó de la setmana, tenim una versió del HEY JUDE, cantada per una veu negre amb molt de Soul. Wilson Pickett té una veu impressionant, només cal dir que quan qualsevol humà crida, Wilson Pickett d'aquest crit, ell en treu melodia.

PD: Dma ens endinsem a les cloaques de Barcelona... ( potser trobem a les tortugues ninja?)

Avui oferiré el primer videoclip ( espero animar-me i fer-ne algun més) experimental, com a videoclip és una merda ( ja ho sé, no cal recordar-ho), és la primera vegada que utilitzo aquest programa, suposo que amb experiència farem coses millors.

Una cosa m'ha sorprés!!! Ahir tornant amb el bus desde la zona franca, vaig observar com enmig del carrer un home que tenia un lateral de la mà ple de sang, estava fotent-li patades de bruce lee a una dona ( no sé la explicació). El més impactant de tot, és que la gent passa per davant seu i ho mira com si fos la televisió. No entenc com podem ser tan "empanats" i no ser capaços de reaccionar, no és normal veure violencia pel carrer a les 2 del migdia i que no hi hagi ningú capaç de posar una mica de tranquilitat.

Vinga fins la próxima...

PD: alguna cosa passa a les cloaques de Barcelona... PROXIMAMENT a El món del cheewee.

Bon dia i bona hora, des dels estudis de televisió CUATRO. Avui us informo sobre la nova sèrie del dimarts a les 22:00 h .
La sèrie s'anomena HOUSE, i tracta sobre metges ( fins aqui tot normal), el punt que fa que sigui original la sèrie, és que el metge més preparat i amb més experència ( és el protagonista, i a més a més, últimament a guanyat un globus d'or per el seu paper), és un mandrós de cullons, a més a més tracte els seus pacients d'una forma molt cínica ( bastant humor negre).
Us la recomano, val la pena. Després de la grandiosa sèrie ROMA, i la també bona ANATOMIA DE GREY, el canal CUATRO ens ofereix els dimarts a les 22:00h, una nova bona sèrie. El canal CUATRO almenys sap tractar bé les bones sèries ( ja que altres canals, aquestes sèries les posarien a hores intempestives i després del "corassón").
Us deixo dos avanços de les segones temporades de PERDIDOS i MUJERES DESESPERADAS ( dos bones sèries, amb dos molt bones presentacions de noves temporades).

Powered by Castpost


Powered by Castpost

I com a cançó de la setmana, una canço del grup Mando Diao, la cançó s'anomena "Motown Blood" i està extreta del disc " BRING IT UP". Aquest mateix grup a tret últimament un altre disc anomenat "HURRICANE BAR". Dos molt bons discs de rock, feu-me cas i pareu atenció ( això és molt booo!!)

PD: Dma posarem el primer videoclip creat pel món del cheewee, no us el perdeu ( no us perdreu res).

Em posen de mala llet, no me'n puc anar de cap de setmana fins que em tregui la ràbia que porto a dins. NO SOPORTO ELS XULETES QUE VAN a la FIRA "BREAD AND BUTTER" . Aquesta fira o exposició ( exposició de gent disfressada, que ja no te edat per desfasar-se) consisteix en mostrar les modes més COOL ( o sigui, les coses que estan més a la moda, però que alhora són bastant extravagants). Jo no critico la fira, només em posa dels nervis els quatre notes de sempre que van amb les seves ulleres fosques i el seu posat de model, amb una roba que els hi queda com el cul, creient-se que són els amos del món ( quan en realitat són uns pringats). Per altra banda, després tenim els quatre avis que van de moderns amb la seva perilla i la seva samarreta rosa . Jo em pregunto: " aquests avis no tenen una nèt/a que els pugui centrar pel bon camí, i els hi expliqui que ja són grandets per intentar aparentar una cosa que no són?".
Un cop escupida tota la ràbia, em sento molt millor. Fins la setmana que ve, si tot va bé.

PD: "Això de soldar em sembla que se'm dona malament"

Avui és dia de resultats. Acabo de tornar del gimnàs ( estic fet pols ), avui és el primer dia que m'hi presento. En entrar un preparador m'ha dit el meu pla d'entrenament dels pròxims dies, per posar-me a to. Un cop fets els exercicis m'he fotut a la piscina i m'he acabat de destrossar. Em sembla que tinc una mica de feina física per endavant ( ens posarem en forma pel carnaval, aquest any a REVENTAR-HO TOT!!!) .
El blog està d'enhorabona, ja ha estat visitat més de 1000 vegades, i el dimarts d'aquesta setmana, ha sigut el dia de més pàgines carregades ( un total de 40). Us penjo la gràfica. I Gràcies a tothom per visitar i participar. Una cosa, espero que envieu coses curioses que podeu trobar ( fotos , videos, musiques) en el meu e-mail. I farem del blog un lloc més participatiu

Avui continuaré amb l'excursió a Liverpool. A l'endemà d'arribar, ens vam aixecar i vam anar a esmorzar ( si se'n pot dir esmorzar, a menjar ous amb becon i qui vulgués podia menjar unes faves blanques, com voleu que estiguin bé aquests anglesos?). Després de l'àpat vam anar a visitar el pub on van tocar els Beatles, la famosa "the cavern" ( aquest pub és una rèplica de l'original), la taverna original ja no existeix. The cavern és com el Castellet ( un dels pubs més antics de Palamós), però sense moqueta en el sostre i estan situat en un subterrani.
Un cop vist, vam agafar el taxi i cap a Anfield Road ( el camp del Liverpool). Aquest camp està situat a fora del centre de la ciutat, és com un poble apart, per arribar-hi vas per carrers una mica estrets ( el conductor del taxi li fotia bastant de canya). En arribar, les afores del camp estant plenes d'aficionats amb bufandes, banderes, samarretes, tots tenen una cosa en comú, TOTS BEUEN I MENGEN menjar de "xiringuitos".
A l'entrada del camp veig que la gent s'espera a que arribin els autocars. Arriba l'equip contrari i sorprenentment tots els aficionats no diuen ni pio. Arriba l'equip de casa, i el públic dona un quants aplaudiments a l'equip ( però sense trencar-se l'esquena), el públic es reserva per l'hora del partit.
Comença l'himne del Liverpool i tots els aficionants canten al compàs el "you'll never walk alone" ( això ho podreu veure en el video que he penjat). El partit comença, i les grades són una festa, els anglesos viuen molt el futbol. Per altra banda, l'espectacle futbolístic deixa molt que desitjar. S'acaba el partit 1-0 a favor del Liverpool ( per cert, jugaven contra el Tottenham de Davids i Mido), i tornem amb un autocar.
Ja queda poca estona per tornar cap a casa, però per sopar ens trobem un restaurant que es diu "La Tasca" ( serà la feina per fer un bon menjar, jajaja), el porten uns espanyols, i serveixen "tapas", ho poso entre cometes, ja que els productes eren bastant cutres, Truita de patates ( d'aquella envasada), embutit ( d'aquell embasat), calamars a la romana ( d'aquells congelats), i una infinitat més... . Vam parlar amb un camarer d'empuriabrava, que ens va dir que els anglesos prefereixen aquests productes abans que els autèntics ( això no s'ho creu ni ell!! segur què és per economitzar!!!). Doncs després d'això a dormir.
A l'endemà ens vam aixecar tardet ( ja tocava!!! sense presses), i vam anar a comprar un parell de regals. La botiga oficial del Liverpool estava a vessar de gent!!!.
I fins aqui la primera aventura fora del pais, crec que com a casa en cap lloc. Ara continuarem descobrint Barcelona ( que ho tenim més aprop i surt més barat).


Powered by Castpost

La cançó de la setmana és Bitch del grup francés ( sí són gavatxos, jaja) Rinôçérôse, porten un nou disc anomenat Schizophonia. Aqui hi podem trobar cançons molt marxoses per un dia de juerga. Jo aposto fort per aquest disc, és bastant recomenable sobretot si us agraden grups com Fatboy slim o Chemical Brothers. Rock més Dance amb una mica d'electronica, suposo que es podria definir així.

Aquests anglesos estàn bojos ( com una vegada va dir Obelix). Doncs sí, vaig anar a Liverpool.
L'aeroport de Girona ens ha solucionat les vacances a més d'un gironí, gràcies a l'ajut dels vols de baix cost. En sortir de girona van començar a caure quatre gotes, vaig tèmer que l'excursió sortis una mica remullada ( però sortosament vam tindre sort i no va caure ni una gota).
En arribar a l'aeroport de Liverpool, anomenat John Lennon, vam escollir un d'aquells magnífics taxis ( aprofiten molt bé l'espai ) on pots agafar una bona marejada si et toca estar sentat mirant enrerre. En arribar a l'hotel ( estava molt cèntric, era gegant, però almenys devia tindre més de 100 anys), vam anar a sopar ( una calzone amb una patata?, estàn com una cabra). Un cop acabat el primer intent de sopar va vindre en Paco Herrera ( és el director esportiu del Liverpool, ell ens va invitar a veure el partit de futbol), aquest home es va portar de conya amb nosaltres ens va fer un visita guiada per la ciutat en plena festa ( el divendres i el dissabte, liverpool és un Lloret a l'engrós) . Vaig poder observar com els joves anaven com si fos estiu en la forma de vestir, jo en canvi anava amb l'anorak fins a dalt de tot ( almenys estavem a 2º). Potser anaven mig despullats, perque anaven molt torrats? ( estan tot el dia beven) Eren només les 12 de la nit, i ja corrien ambulàncies amunt i avall. A les dues de la nit tornavem de la visita nocturna. Va costar molt dormir, a causa de les sirenes, i sobretot perque a l'habitació del costat hi havia un ambient no molt amable.

Doncs fins aqui, la primera part de l'excursió. Demà més. I'm SORRY. O.K.?

PD: a la foto del cavall i l'home, podeu veure com és l'humor anglés ( es veu que encara estàn de rebaixes, no?)

Dintre de poc tot tornarà a ser com abans. Les rebaixes estan en el seu fi ( almenys les coses interessants). Després diem que l'ésser humà, és l'únic que cau dues vegades al mateix parany ( o era al revés?), doncs sí, acabem de fer regals per festes, diem que ja no tenim "cuartos", però sorgeix del no res les rebaixes de gener, i dóna la casualitat que encara tenim impulsos per gastar més!!!. Aquest any els senyor INGLÉS, de nom Corte, no se li acudeix res més que anunciar les rebaixes de gener, amb la imatge dels Gavilanes ( dels pebrots). Amb publicitat com aquesta on volem anar a parar. El senyor INGLÉS té pasta per poder-se-la gastar amb alguna cosa millor, no? ja m'imagino els Gavilanes, entrant amb el seu barret de palla a dintre el Corte ingles de la plaça Catalunya i dient: "aaaiii , Papaito, donde puedo encontrar algo para mi Juan antonio".
Canviem de posició, m'estic enganxant a la sèrie de televisió "Perdidos". Ja sé que m'he enganxat tard (perdóoo), però es que TVE tampoc em va facilitar les coses. Ara ha sortit la primera temporada completa amb Dvd, i ja la tinc a casa. És una sèrie que enganxa molt, i sobretot està molt ben feta. A Estats Units van per la segona temporada.
Aqui us deixo un parell de webs:

Web oficial americana: http://abc.go.com/primetime/lost/
Webs no oficial amb un idioma que almenys jo entenc: http://www.lost-spain.com o http://perdidostv.webcindario.com
Animació musical de "perdidos", és molt freak, però és un bon resum de la primera temporada: http://www.albinoblacksheep.com/flash/lost/
Joc de Perdidos, està amb anglés, però s'entèn bastant, a veure qui és capaç de passar-se'l ( jo no puc): http://abc.go.com/primetime/lost/games/mission/index.html

PD: aquest cap de setmana, si no passa res, vaig a liverpool a veure un partit. ja penjaré alguna fotu del viatge. FINS AVIAT:

2ª TEMPORADA

JA Em tornat!!! Després de unes bones festes i sobretot unes merescudes vacances. Vull començar per fer un petit qüestionari a tots els internautes que visiteu el blog: Què us han portat per nadal, que us hagi fet més il·lusió o sinó, el regal més cutre? No valen ni pijames, ni mitjons ( això ja m'ho han portat a mi). Jo aporto un regal que m'han fet a mi per les festes: UNA FREGIDORA.
Doncs em tornat a Barcelona i ens hem ben trobat la navera i els armaris buits d'aliment, i per això avui m'he anat a proveir. Aqui teniu una foto de com ha quedat l'armari.

La cançó de la setmana és de kanye West, s'anomena " jesus walks with me" la podreu sentir a la banda sonora de la peli Jarhead ( la peli és bastant recomenable, el problema és que potser és una mica llarga).

Recordeu de posar els vostres regals de nadal en els comentaris.